PETITS, GRANS MOMENTS A LAPONIA

El passat dimarts 23/10/2012 vaig ser pare de bessons (Pol i Martí), una explosió brutal de sentiments em va envair, per sort els dies posteriors ajuden a tocar de peus a terra i anar assimilant tota aquesta nova aventura…

 

Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡Todo sucederá! Podrá la muerte
cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
la llama de tu amor.

Gustavo Adolfo Bécquer

 

En aquets dies, tot tenint a un dels bessons en braços mig adormit em venien pensaments d’una altra gran aventura esportiva filosòfica. Podríem dir que vaig viure fa força temps, una aventura compartida amb tres grans viatgers: l’Anna, en Víctor i la Gris, més endavant la Noe també s’hi va sumar. En aquell Erasmus vaig aprendre molt; aprenentatges que malahauradament costa de tenir presents en la societat i ritme en el que ens movem.

M’ explico:

Ens vam dirigir a Tornio, petita població Finlandesa que fa frontera amb Suècia just al golf de Bòtnia a uns 100 quilòmetres al sud de la coneguda Rovaniemi.

Concretament anavem a fer un curs d’Esports al Medi Natural, jo sincerament pensava en fer kayac, ràfting, esquí, snow, trineus, escalada amb gel…quan de sobte ens vam trobar amb un gurú de l’Esport al Medi Natural anomentat Steve Bowles, reconec que al principi em sentia decepcionat al veure el material de l’escola Peräpohjolan Opisto, el ritme d’aprenentatge de les tècniques de navegació en riu obert eren relament lentes, davant qualsevol pregunta ell tot tranquil desde d’una pedra on ens observava ens deia:

-          “Experiential learning…”, tot deixant anar una petita rialla i fumant un cigarret. Allà vam aprendre a que cadascú tenia un ritme diferent d’aprenentatge…

De les primeres vivències que em van marcar va ser el descens amb ràfting que vam realitzar durant tres jornades pel riu Tornio, amb en Víctor recordo que buscavem les embarcacions de ràfting i no les trobavem…fins que l’amic Steve ens va manar anar a crear les embarcacions amb materials en desús, fustes, troncs, cordes amb l’ajuda de dos canoes… no us diré el resultat, de fet és el de menys, vam fer un descens dur, vam remar com a bèsties, recordo pescar un petit peix…

 

En les sortides de caminar durant el curs em sorprenia la pau de l’Steve, si plovia ens feia parar i descansar anomenant aquelles parades com a “temps de pluja”, jo al.lucinava! venia d’una idea de l’esport adrenalínica, en fer el cim el primer i baixar a tot drap per tal de millorar el meu rendiment esportiu…doncs a Finland tot això no comptava, recordo fer estris de cuina amb tronquets, sentir la pluja, observar la flora i fauna aspectes de la natura que no havia relacionat mai amb l’esport, jajajaja…

També recordo el meu exàmen de fi de curs, va ser realitzar un iglú segons l’estil esquimal i un altre segons l’estil del Pirineu on la neu és més humida (mahons)…el punt culminant va ser quan dos companyes del curs van passar la nit en ells a temperatures de -10 graus!

Us podria explicar un grapat d’aventures, segurament molt sencilles totes elles, però amb molta força vital, simplement volia compartir amb vosaltres aquets pensaments…el senyor Steve Bowles mai tenia un no, sempre era:

-          EXPERIENtIAL LEARNING ( mig somriure)

La idea d’Esport al Medi Natural al nostre país dista molt dels principis fonamentals en la seva creació, on la sostenibilitat juga un paper molt important, en propers articles us parlaré del “Friluftsliv”, idea molt interessant de l’Esport al Medi Natural que hauriem d’anar interioritzant al nostre país.

Disfruteu dels petits grans moments de la vida i de l’entorn, amics!!!

 

Dedicatoria especial als aventurers Anna, Víctor, Gris i la Noe!